Sabeu perquè el nostre pollastre està tant valorat per els cuiners?
Pollastre al forn farcit del restaurant Clàssic, Seva |
Els nostres pollastres corren molt per fora, pasturen, piquen el que els be de gust, juguen i s'arrebossen entre fulles dels arbres, fan forats i s'escampen terra per sobre amb les ales, s'esmolen el bec... però hi ha una altre cosa que el desmarca.
Si per alguna cosa es caracteritza el Montseny es per la seva vegetació de gènere Quercus (alzines i roures). Just abans que arribi la tardor, quant als arbres els comença a caure la fulla, deixen anar el fruit, els aglans. Els pollastres, com el porc o els animals autòctons, no deixen passar l'oportunitat i aprofiten aquest regal ecològic dels arbres.
Però no tots son els pollets son capaços d'empassar-se sencer un aglà com els que es fan al parc natural, només ho poden fer quan comencen a ser grossos. Llavors, quan veuen que s'ho poden menjar, es fan un bon tiberi de gla.
Això els diferencia.
sabieu que:
Els pollastres tenen una "bossa" molt musculosa on els arriba el que es mengen anomenada pedrer. Quan s'empassen coses dures com llavors de blat de moro o aglans aquesta bossa les aixafa i així l'animal pot digerir l'aliment. Per funcionar be però, el pedrer necessita elements durs per poder trencar les closques, per això es normal veure com el pollastre s'empassa grans de sorra i pedretes.
Només un pollastre criat en llibertat pot alimentar-se de gla.
Pollastre del Montseny, criat en llibertat entre camps i bosc. |